Torno a mi. Sempre hi ha intents absurdament exhibicionistes, però són això ... absurds. Torno a parlar-me, a trobar-me i retrobar-me. Encara que, segurament sense voler, sempre són presents aquí aquests ulls; aquests pels quals sembla que actuem, per als quals cada dia pujem a l'escenari a representar l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada