Perquè, de tant en tant la vida ens gasta una broma i ens despertem sense saber què passa, llepant un pal asseguts sobre una carbassa.
Així que, asseguda sobre aquesta carabassa, intento trobar el costat positiu ... en la brillantor de la seva pell, en la seva consistència, en la dolçor de la seva polpa.
Perquè ja dura massa aquesta tristesa, aquesta falta de llum. Perquè sigui el que sigui el que el destí ens té preparat, podrem amb això. Perquè per més difícil que ens ho posin, seguirem lluitant i no prescindirem de l'alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada