dissabte, 17 de març de 2012





Ja tot és diferent ara que mous la mà
per fer-me adéu i dius alguna cosa
just al moment que el tren comença a córrer.
Aleshores m'adono que sóc sol a l'andana.
sol enmig de la gent que no es commou
veient com te m'allunyes.
                                         I ara penso
que aquest adéu no és pas igual que els altres,
que no tornaràs més i, tanmateix,
no he deixat d'estimar-te.
...

M.M.P.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada