Ja tot és diferent ara que mous la mà

per fer-me adéu i dius alguna cosa

just al moment que el tren comença a córrer.

Aleshores m'adono que sóc sol a l'andana.

sol enmig de la gent que no es commou

veient com te m'allunyes.

                                         I ara penso

que aquest adéu no és pas igual que els altres,

que no tornaràs més i, tanmateix,

no he deixat d'estimar-te.

...

M.M.P.