dilluns, 9 d’abril de 2012




                       
                        ... Ja ens hem oblidat
    de nosaltres. Tornem a ser feliços
    perquè s'allunyen. Aquest moviment
    sense record, ens porta a retrobar-nos,
    i som feliços de ser aquí, tots dos,
    i és igual que callem. Podem besar-nos.
    Som joves. No sentim cap pietat
    pels silencis passats, i tenim pors
    dels altres que ens distreuen de les nostres.
    Baixem per l'avinguda, i a cada arbre
    que ens cobreix d'ombra espessa, tenim fred,
    i anem de fred en fred, sense pensar-hi.

    G.F.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada