Cel rogent, pluja o vent... deia la iaia. Fa un matí ventós. Les fulles de la palmera quasi toquen la meva finestra. Les branques de l'atmeller i del cirerer es gronxen d'un costat a l'altre i escampen les flors per tot arreu; fruita perduda que es converteix en una estora blanca sobre l'herba.
Tinc el cap com el dia... ventós. Amb els pensaments amunt i avall sense acabar de florir. Les gosses borden i les flors segueixen caient. Potser s'ompli el meu cap de flors de cirerer i acabi amb la ment en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada