dimarts, 7 de maig de 2013

Boires






Com vaig obrint carrers i camins cada matí, sempre he de fer temps si no vull fer més viatges. Avui m'ha sobtat la boira arran de mar. Normalment sempre hi ha boira a primera hora on visc i, a mida que m'apropo a la costa, va desapareixent. Avui ha estat al contrari. Feia sol des de primera hora del matí a la muntanya i una espessa boira cobria tot el litoral.


Així que, atreta per aquesta espessa boirina he decidit esperar a la platja a que arribés l'hora en què la ciutad es sacseja la mandra i puja persianes.


Mal matí per sortir a la mar a cercar peixos per portar a la llotja...

 

Fins i tot a les gavines els costava orientar-se
 
 
 I, seguint les seves passes, he arribat a les roques


I, tot d'una... el sol ha fet fora tota senyal de boires...



I ha esborrat humitats i descobert les meravelles amb què el mar deixa el seu senyal a la pedra.

 

 

I el sol i jo hem anat saludant els habitants d'aquesta platja meva tan especial. Cargols ... marins?



 
Figues de moro amb olor de sal...
 
 
 
I una de les meves flors preferides, la humil ginesta
 
 
 I la casa dels meus somnis. Una casa per gaudir dels sentits...

 
A la voreta del mar... 

 
I al costat del far que guia als mariners

 
Una estoneta somiant i agafant impuls per encarar el dia.


 


2 comentaris:

  1. Ya sabes lo diferente q llega a ser mi inicio del dia...... Ver amanecer desde el puente de Marina... Y saber q lo siguiente són ocult horas dentro de un zulo.... Hoy te envidio!!!

    Ana

    ResponElimina