Mar brava, mar verda, mar escumejanta!

                                        Joan Maragall

Vilanova i la Geltrú

Instagram 17 de Setembre de 2017

Encara que jo escullo normalment només uns versos, deixaré els poemes sencers per qui vulgui gaudir-los.

ENLLÀ  -1906- Vistes al mar                      III El cel ben serà torna el mar més blau, d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar.                      IV  El vent se desferma  i tot el mar canta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta!  L'onada s'adreça,  venint s'ageganta,  avança i s'acosta  callada que espanta.  L'escuma enlluerna,  el sol l'abrillanta,  l'onada l'esberla  i cau ressonanta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta!                      V Una a una, com verges a la dansa, entren lliscant les barques en el mar; s'obre la vela com una ala al sol, i per camins que només ells veuen  s'allunyen mar endintre... Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta, groga de sol! De prop el mar te canta, mentres tu esperes el retorn magnífic, a sol ponent, de la primera barca, que sortirà el mar tota olorosa.