Els pobles que s'encaparren en ignorar la seva història...
"A finals del 33, les dretes faccioses guanyaven les legislatives i, així, començava un període espantós que es va anomenar el bienni negre, i no era una metàfora. Aquells dos anys i escaig foren per als nostres, per als que pensaven com el pare, un daltabaix apocalíptic. No hi entraré en detall per no fer-me pesat però deixi'm remarcar-li que, malgrat les seves moltes mancances, el període republicà de l'anterior govern d'esquerres havia encetat progressos en molts camps: l'escola, l'agricultura; la condició dels treballadors, de la dona; la sanitat, les llibertats... I tot d'una, quan la llum començava a guanyar nous espais, tornaven al poder les dretes espanyoles més cavernoses i amb una set de venjança ferotge. Els malparits entenien que cadascuna de les llibertats assolides era com un robatori al patrimoni que el poder absolut els havia conferit durant segles. I no sols em refereixo als béns i drets. L'esperit, la moral social, les normes de convivència... Tots aquest àmbits també els pertanyien, i val a dir que l'església catòlica en féu una batalla cruenta, disposada a anar fins a les darreres conseqüències. I pel seu déu furient: i tant que hi va anar!
Com deia el meu pare, <<si els deixem, aquests facinerosos acabaran en quatre dies amb tot el que hem assolit i pagat amb sang i suors durant cinquanta anys>>."
Memòria d'uns ulls pintats (Lluís Llach)
Los pueblos que se empeñan en ignorar su historia...
"A finales del 33, las derechas facciosas ganaban las legislativas y, así, empezaba un período espantoso que se llamó el bienio negro, y no era una metáfora. Aquellos dos años y pico fueron para los nuestros, para los que pensaban como mi padre, un descalabro apocalíptico. No entraré en detalle para no hacerme pesado pero déjeme subrayar que, a pesar de sus muchas carencias, el período republicano del anterior gobierno de izquierdas había iniciado progresos en muchos campos: la escuela, la agricultura, la condición de los trabajadores, de la mujer, la sanidad, las libertades ... Y de repente, cuando la luz empezaba a ganar nuevos espacios, volvían al poder las derechas españolas más cavernosas y con una sed de venganza feroz. Los malnacidos entendían que cada una de las libertades alcanzadas era como un robo al patrimonio que el poder absoluto les había conferido durante siglos. Y no sólo me refiero a los bienes y derechos. El espíritu, la moral social, las normas de convivencia ... Todos estos ámbitos también les pertenecían, y cabe decir que la iglesia católica hizo una batalla cruenta, dispuesta a ir hasta las últimas consecuencias. Y por su dios furioso, que lo hizo!
Como decía mi padre, <<si los dejamos, estos facinerosos acabarán en cuatro días con todo lo que hemos logrado y pagado con sangre y sudores durante cincuenta años>>."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada